Era el cinquanta-vuitè dissabte del mes en el que em trobava, tenia molta gana i vaig decidir llavors d’anar fins a la nevera a per un mos. Vaig obrir-la, no hi vaig trobar res. Jo, tossut, vaig obrir-la cinquanta-vuit cops més, no perdia l’esperança de trobar-hi alguna cosa algun dia. Us imagineu per un moment obrir-la i trobar-hi un portal que duu cap una altra dimensió? Això mateix és el que em va passar. Aquell portal duia al planeta dolç, un indret on tothom es diu Pere, on els núvols són de xocolata i els rius de batut. Emocionat, em vaig llançar de cap al riu de batut de maduixa, però aquell riu cremava tant que em vaig fondre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.