Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 837 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 837

Un dia de somni

Ona Arias 3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO 18 de novembre del 2012 Lectura: 1 min · 623 caràcters

Estar estirats al llit, callats, mirant-nos… En aquell moment voldries que el temps es parés, que aquell moment no s’acabés… Perdre’m en la seva mirada, respirar pausadament per no trencar aquell moment fràgil, preciós… De cop i volta començo a riure d’aquell instant, aquell moment m’agradaria que fos etern… Ell em mira, m’observa amb aquells ulls negres com la gola d’un llop, em diu que no em vol perdre, que tot el que té, tot el que és, és per culpa o gràcies a mi, i una petita llàgrima em rellisca per la galta, m’acaricia i l’esborra, me l’estimo però sé que tot té un final… L’abraces i no el deixes anar…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats