Com cada dia estava tancat entre les quatre parets, esperant que fossin exactament dos quarts de sis i passessin a donar-me menjar. Notava que aquell era un dia diferent. Feia més sol, les parets estaven més netes i des de la finestra es veien uns ocells cantant. Van acabar sonant dos quarts de sis i no hi havia ningú present. En aquell moment em van passar moltes coses pel cap, com que ja era lliure, que arribaria al mar… Al final es van fer dos quarts de vuit i ja em trobava panxa enlaire, mort flotant a l’aigua. Així és la miserable vida d’un peix.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.