Era una nit fosca, en què la gelada de la nit havia deixat rastre, un mantell de neu verge cobria tot allò visible per l’home. Al matí en despertar-me, vaig obrir el finestral i un floc de neu davallà per la meva cara fins arribar als meus llavis tallats pel fred. Vaig vestir-me amb el jersei de llana, els pantalons de vellut i amb les botes de pell per aïllar-me del fred, vaig sortir per la porta del darrere i vaig emprendre un camí que passava pel bosc fins arribar a l’estable de l’avi, on m’esperava amb certa impaciència. En arribar-hi, ell em somrigué i a cau d’orella em digué: –Noi, que fas tard!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.