Em vaig llevar, vaig esmorzar i vaig anar a agafar el bus. Semblava que aquell seria un bon dia: assignatures bones, sense exàmens i sense que ningú no t’espatlli el dia. A un quart de nou van començar les classes i allò que no pensava va ocórrer. Em va arribar un missatge que deia: “El gos s’ha escapat per la muntanya i no el trobem enlloc.”
Nerviós, vaig pensar què faria sense ell, aquell animaló que en entrar a casa sempre em feia una bona rebuda i que em llepava la galta quan estava trist. Sortosament, al cap d’una hora, un altre missatge em deia: “L’hem trobat, no et preocupis.” Gràcies per no haver-te perdut per sempre!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.