Aquell dia va ser un dia ben mogudet. Eren les set del matí i vaig notar un mal terrible al coll, no el podia moure i, llavors, ràpidament vaig cridar la meva mare. Em vaig vestir i vam anar directament cap a urgències. Quan vam arribar-hi, em vaig asseure al banc de la sala d’espera amb el cap recolzat a la meva espatlla dreta. La gent em mirava molt, devia semblar una espècie de robocop modern. Llavors em van dir que m’haurien de punxar. No m’agradava gens però, amb resignació, vaig començar a arremangar-me el braç, com normalment faig quan m’han de punxar. Aleshores, la infermera em va dir: “No noi, que t’hem de punxar al cul”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.