Era un dia qualsevol en la meva vida. Com sempre, m’havia llevat i havia esmorzat.
Per continuar la rutina vaig anar a passejar pel centre de la ciutat. Vaig tornar de fer una volta a les 13 h, vaig fer el dinar, vaig parar taula i vaig dinar. Més tard vaig fer la migdiada. Em vaig llevar i vaig anar a recollir el meu net a l’escola. Quan el vaig recollir li vaig donar la mà, no la vaig notar. De cop i volta vaig sentir un cop molt fort al pit, em vaig deixar caure, no tenia força.
Una vegada a terra vaig obrir una miqueta els ulls amb totes les meves forces i vaig veure la cara del meu net plorant, no li vaig poder dir adeu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.