Em van despertar els rajos de l’albor. Estava preocupat per la feina i ni tan sols vaig ser capaç d’atendre les seves carícies. En acabar la jornada em sorprengué una petita nota dins el meu maletí. Era d’ella. Un “t’estimo”, i un cor preciós que jo, però, vaig ignorar. T’ha agradat la meva nota? Estàs a punt per anar a sopar? La meva cara de sorpresa no li va complaure, havia oblidat el nostre aniversari. Aquella va ser l’última vegada que la vaig veure ja que va tenir un terrible accident als pocs segons d’engegar. Vaig penedir-me la resta de la meva vida de no haver-la estimat amb devoció.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.