Poca gent ho sap però quan algú com jo sent aquell fred gèlid, sap que és el seu moment. Al principi tens por, és normal, saltaràs al buit i cauràs. T’has passat el dies d’un lloc a l’altre, no has tingut temps d’arreglar-te, estàs cansat però no t’importa. És el teu moment i el gaudiràs. Saltes al buit i caus, comences a veure les coses d’una altra manera. No tot és tan gran com pensaves. Ni tan bo. Però és bonic, especial. Poca gent s’adonarà que estàs caient i et veus invisible, però quan alguna persona se n’adona i la sents cridar: “Mira, mare, neva!”, et fa sentir especial, que ets el record de Nadal perfecte.
Signat: un floc de neu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.