Em vaig llevar a les nou del vespre, com cada dia, quan el sol ja havia tombat. El primer que vaig fer va ser aixecar les persianes que em protegien de la radiació mortal del sol que ja s’havia amagat. En uns altres temps hauria obert la finestra per ventilar l’habitació, però el 2098 la contaminació de l’aire era letal, així que vaig engegar els extractors i vaig esmorzar una d’aquelles pastilles que em proporcionaven energia per a tot el dia, ja no recordava com era el menjar real. No em vaig dutxar a causa del racionament d’aigua. Finalment, em vaig ficar la mascara anticontaminació i vaig agafar el metro cap a l’oficina, on vaig ser tota la nit. Quan vaig arribar a casa, l’alarma del rellotge va sonar, era l’hora de baixar les pesades persianes d’acer i ficar-se al llit.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.