Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.789 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.789

Un instant per recordar

Hector Mora Arrufat 3ème G Lycée Comte de Foix 22 de novembre del 2020 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Jo no ho sabia, però aquell dia em passaria una cosa inimaginable. Vaig arribar puntual a la feina, preparat per repartir les pizzes que calgués. Vaig agafar la moto i vaig començar la distribució. Quan passava per l’avinguda principal per fer l’última entrega, va ocórrer l’impensable: un camió em va passar per sobre i em va empènyer fins a la vorera. En els meus últims moments de vida vaig adonar-me que no era feliç. Tot recordant certs moments, vaig pensar: “Tant de bo hagués fet alguna cosa amb la meva vida.” Vaig recolzar-me a la vorera, però jo sentia que el meu cor ja no bategava i em vaig adormir per no tornar-me a despertar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats