No entenc com aquella amiga tan especial amb qui compartíem tantes coses, que dèiem que estaríem juntes tota la vida, que conviuríem, t’ha fet tant de mal amb els seus actes, les seves paraules, la seva manera de parlar de tu. Amb el temps t’adones que no hi ha persones fiables al cent per cent, que totes alguna vegada han comès un error, tot i sabent que hi ha errors que fan molt mal, que no aconsegueixes perdonar i és en aquell moment que una amistat tan bonica, tan desitjada, tan real, es converteix en una amistat irreal, sense sentit. De tenir tantes coses en comú, es passa a ser unes persones completament diferents.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.