Tinc uns quants anys, em vaig fent vell, la pell es va arrugant i esgrogueint, no obstant això, mai no permeto que la innocent pols s’apropiï del meu cos. Il·lusió colossal la que sento quan algú s’acosta a la setena prestatgeria, situada just al costat de la sala de lectura, i ensuma la dolça flaire de totes les magnífiques històries presents en aquella sala. Sento que s’apropa, un bon pressentiment envaeix el meu cos. Ho sé, avui serà el meu dia. Algú se m’emportarà i podrem gaudir plegats d’instants indelebles. Cada ànima és un món per descobrir i quan hagi arribat l’hora de tornar al meu lloc, ansiós esperaré la següent visita.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.