Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 2.027 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.027

Un món sense gràcies

Alexandra Heyraud 3r C LYCÉE COMTE DE FOIX 7 d'abril del 2016 Lectura: 1 min · 637 caràcters

El món és ple de sorpreses, com la pèrdua d’una persona estimada. Tots vosaltres penseu probablement en algú. La pitjor cosa, és el fet de no poder fer res, et sents impotent. La cara de la persona que t’ho anuncia ja ho diu tot, sense saber com aconseguir unes poques paraules que ens poden trencar. Amb les llàgrimes als ulls, encara no ens acabem de creure el que ens acaben de dir. Però, per desgràcia, és només la veritat que cal afrontar. Així és la vida. Vols un últim adéu i una última abraçada, però això no és possible. Voler gaudir d’uns moments més, amb ells. I malauradament penses que a nosaltres un dia també ens arribarà.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats