Era un dia aparentment normal, el sol es llevava a poc a poc i els rajos il·luminaven lentament aquella habitació on un noi dormia tranquil·lament. El noi es va començar a preparar i en acabar es va dirigir cap a l’escola. Pel camí es va posar a pensar en tots aquells companys que retrobaria després de tant de temps, de tants mesos… Però també estava neguitós per la reacció dels seus companys en el moment del retrobament, després de tants dies. Però el reconfortava saber que era en aquell camí, que el conduïa cap a un lloc que gairebé era desconegut i on l’únic que el diferenciava de la resta era el seu cap completament pelat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.