Cada dia, somio un parell de cops, penso un parell de vegades i actuo un parell de cops. De sobte, m’adono que tot és una broma, que pensar dos cops no et dóna cap raó. Pensar un cop ja et va bé, encara que quedin dubtes. Com ho faré, doncs? Penso un cop i ja tinc tots els problemes resolts, però em queda la contradicció de les opinions oposades. Com fer-ho? D’on trauré la idea? Quines bases podem aplicar? La solució fóra deixar-te anar per allò que més has pensat més d’un parell de cops. Però no, encara que les hagis pensat tres, dos, un o, millor, cap cop, en definitiva allò que resols, és allò que has fet sense pensar un sol cop.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.