Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.128 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.128

Un record bonic

Alex Da Faia 3ème G Lycée Comte de Foix 9 de novembre del 2025 Lectura: 1 min · 637 caràcters

“Un, dos, tres… Deu! Vinc a buscar-te, iaia!” Era el nostre joc preferit, hi jugàvem diàriament. La major part de les vegades ho fèiem a casa seva, ja que no es podia moure gaire perquè anava en crosses. Després menjàvem i em contava històries de quan ella era petita. En acabat tornava a casa meva per agafar joguines per poder jugar amb ella, normalment agafava cotxes o pistoles. Més tard la meva mare em cridava perquè anés a ajudar-la, però jo sempre m’amagava sota del llit de la meva iaia i la meva mare no em trobava mai. Finalment, me’n tornava a casa meva a sopar i a dormir. Fins a l’endemà no podia tornar a jugar amb ella.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats