Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 672 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 672

Un record

Armandina Gomes 1 BPR Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX 1 de maig del 2012 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Aquest estiu ha fet un any que vas marxar. Et trobo molt a faltar però sé que estàs millor ara que si estiguessis aquí. Els teus últims moments els vas passar malament però ara no estàs sofrint. El 16 de juliol de 2010 em quedarà gravat per sempre. El pitjor de tot és que no et vaig poder acomiadar. Sempre et portaré al cor. El que em consola és saber que des del lloc on ets em protegiràs. Sé que ja eres vellet però igualment no em conformo, et voldria al meu costat, veure’t a les vacances, donar-te un petó, una abraçada… Sempre conservaré aquella fotografia teva per no oblidar mai la teva cara, ni tampoc el teu últim somriure.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats