Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.218 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.218

Un refugi

Martina Pol Roca 3r B Col·legi Mare Janer 24 de desembre del 2025 Lectura: 1 min · 643 caràcters

La família és com una llar que t’abraça enmig del fred, un grup d’amics que et consola quan el dia és dolent, un coixí que t’escolta quan no pots més. No la canviaria per res. La meva mare m’escolta quan al cel no es veu el sol. El meu pare, si pogués, m’ho donaria tot. Amb la meva germana gran sempre hi puc comptar. Els meus germans petits, simplement em fan riure, sabent que aquell dia no ha estat el millor per a mi. Però una família no és només qui t’ha vist créixer, sinó qui et veu millorar. I aquestes són les meves companyes d’equip, que m’abracen si tinc el cap en un altre lloc o perquè estic cansada i no faig més d’un gol. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats