Abans de marxar cap a l’escola me la mirava cada matí i m’envaïa una sensació estranya. Aquella fotografia me l’havia regalada una dona vella del poble i al donar-me-la em va dir que havia de ser com un secret entre ella i jo. Aquella foto no era d’un paisatge, ni d’una persona, no. No hi apareixia res, era buida. Un matí va entrar el meu germà a l’habitació i em va despertar tot content dient-me que havia nevat. Tot seguit la meva mare em va dir que una persona del poble havia mort aquell matí… espantat em vaig girar i allà, a sobre de la taula, hi havia la foto, sí, aquella foto, però ja no era buida…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.