Seria el primer a habitar aquell satèl·lit tan proper a nosaltres dins la llunyania de milers de quilòmetres. Començaria a explorar un lloc deshabitat i conegut des de la distància, ple d’ignorància en la proximitat humana, molt propera de nit però ben llunyana de dia. Va esperar hores i hores a l’aeroport, amb ànsia i amb inquietud i alhora amb il·lusió, però, sobretot, amb un nerviosisme que li corrompia la seva forma de ser. Aquell vol tan desitjat no va sortir mai. I es va quedar allà, a terra, sobre la seva terra. No la coneixeria de prop. L’oportunitat i, potser la darrera opció, es van perdre en l’espai enmig d’un somni perdut.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.