ÀLEX CRIADO_3r A COL·LEGI MARE JANER
Recordo les vacances d’estiu amb la família. Fèiem un trajecte llarg. A la meitat del camí, vam sentir un soroll. No sabíem què passava. El cotxe va començar a derrapar i en un obrir i tancar d’ulls va passar tot. De fons sentia el típic xiulet de les pel·lícules. Vaig sentir una veu que preguntava per mi. No sabia qui era. Vaig acabar d’obrir els ulls i es veia fum, i darrere del fum hi havia els meus pares. Per sort tots estàvem bé. Dins de tot el que ens podria haver passat, ens va passar el menys greu. Ens vam recuperar. Ara, uns anys després, encara recordo aquell viatge com si fos l’últim. Ara els viatges ja no són iguals.