Les àvies són les millors cuineres, aquell dia vaig poder confirmar-ho. Era Nadal, com cada any la família es reunia a ca l’àvia per dinar. En entrar vaig sentir una olor de galeta que em va recordar el passat. Vam començar l’àpat per una sopa de galets, la primera cullerada em va dur a un món imaginari on una cascada de sopa regalimava. Després d’uns minuts vaig tornar a terra ferma. Segon plat, pollastre amb prunes, primera queixalada, vaig arribar en un galliner on una au volava. De postres un tronc de Nadal, només veure’l vaig viatjar en un bosc impressionant. Ha sigut emocionant! Només falten les galetes i l’àpat s’haurà acabat!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.