Asseguda, recolzada sobre la taula movent el boli d’un costat a l’altre, mirant un punt fix intentant no atabalar-me. El temps passava, cada cop més ràpidament, i jo no avançava, estava bloquejada. Havia estudiat, però, com sempre, no havia servit per a res. Tenia tots els pensaments ofuscats. Sentia com les agulles del rellotge anaven cada cop més de pressa. Se m’acabava el temps. Movia el boli cada cop a més velocitat, la cama em tremolava, notava com les llàgrimes em queien per la galta. I, sense ni adonar-me’n, s’havia acabat el temps. I, per tant, una altra oportunitat fallada per demostrar que sí que en soc capaç.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.