Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 5.406 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.406

Una carta inesperada

Martina Toló Pérez 3r C COL·LEGI MARE JANER 5 de març del 2024 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Era a casa meva, algú va trucar a la porta. Vaig anar a veure qui era i no vaig trobar ningú. Només una carta, no posava cap direcció ni cap nom, vaig veure una flor molt lletja, no es podia ni diferenciar-ne el color perquè estava arrugada i morta. Vaig pensar que tenia algun enemic secret, o males notícies de la mama. La vaig agafar. Va sonar la porta, un senyor em va dir que la mort era molt injusta. El vaig ignorar. Una senyora em va dir que m’acompanyava en el sentiment. Vaig llegir la carta. Semblava d’amor. Sí, era d’amor, però a mesura que anava llegint-la, la il·lusió desapareixia com ho havia fet la vida de la mare.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats