Un matí, mentre anava corrent cap a la feina, vaig veure un noi que em semblava conèixer, així que vaig aixecar la mà per saludar-lo. Jo tenia tots els cabells a la cara per culpa del vent, però tenia prou visió com per assabentar-me del gest d’estranyat que posava; va ser aquella ganyota la que em va fer adonar que m’havia equivocat de persona. Per evitar la vergonya vaig aprofitar que un taxi venia i vaig seguir amb la mà alçada. Li vaig dir que em portés a l’aeroport, el primer que se’m va passar pel cap. I amb aquesta ruqueria, vaig acabar a Nova Zelanda. Ja hi porto un any i tinc una vida nova amb una nova família.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.