Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 6.575 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.575

Una nova esperança

Pelayo Rodríguez Canella 3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 28 de juny del 2026 Lectura: 1 min · 568 caràcters

Després de sortir de sota d’una pedra, mirar cap a l’abrasador Sol i patir una deshidratació de dos dies. Al saber que tota l’aigua s’havia evaporat a causa de l’aproximació de la Terra al Sol, que la Lluna s’allunyava, i les marees es descontrolaven i vaig començar la meva recerca d’altres individus de la meva espècie en aquest desolat món. Ja no tinc esperança de trobar a ningú, però veig una ombra com d’una panerola, però estava immòbil mirant cap al Sol, com si no li afectés aquella llum cegadora. No sabia si apropar-me perquè podria ser perillós. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats