Quan sortia de l’oficina, m’ha semblat veure que un home m’observava des de lluny fins que he vist que em saludava amb la mà aixecada. He decidit alçar la mà i saludar-lo jo també, però després he vist que saludava un home del meu darrere. Per no passar vergonya, he començat a caminar de pressa fent veure que demanava que l’autobús s’aturés. Es va aturar i em vaig veure en l’obligació de pujar-hi. L’autobús em va dur fins a l’aeroport.
Ara soc a Noruega començant una nova vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.