Era un dia com els altres, un cap de setmana sense importància. Vam anar amb el meu pare a caminar a la muntanya, a Engolasters, concretament. Vam pujar fins al refugi de Font Verd, estava esgotat, no podia més. Sort que m’esperava un bon dinar a casa d’uns amics.
Mentre anàvem baixant i amb el meu cos que no podia més, el meu pare va rebre una trucada. Li vaig demanar qui havia trucat, es va fer el sord i jo ho vaig deixar estar. Per fi, va arribar l’hora de dinar, a taula tothom reia i jo no entenia res. Llavors la meva mare va pronunciar unes paraules que van canviar la meva vida: “Estic embarassada”, i la vida va canviar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.