Aquell dia d’estiu em trobava bastant estrany. No podia parar de mirar-la, era involuntari. Una sensació desconeguda em recorria tot el cos. Aquells cabells llargs, llisos i rossos. Aquells ulls blaus com l’aigua del mar, aquella boca petita amb els llavis vermells. Em passava una bona estona mirant-la, sense fer res. Només mirant-la. Era perfecta, mai havia vist ningú com ella. Allò no m’havia passat mai. Començava a entendre el que em passava, però no del tot. Diria que sentia alguna cosa per ella, però sense saber del tot què. Era una cosa màgica, m’acompanyava tot el dia. No n’estic gaire segur, però crec que estic enamorat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.