Vaig aparèixer en una sala. Al començament vaig assumir que es tractava d’un tipus de laberint o alguna cosa així. Al fer tres passes endavant vaig veure una figura familiar. Un ésser que fa molt va ser estimat. En apropar-m’hi, vaig reconèixer la figura a la qual nombroses vegades havia estat comparada. Amb cara de confusió, vaig saludar. Mai vaig rebre cap resposta. Tenia la mirada fixa, sense expressió. De sobte, tornava a ser al món dels éssers mortals. Una família amorosa, amb el record d’una àvia molt honorable. Potser algun dia tornaré a trobar-la, però fins que això passi, esperaré dins del seu cor, el temps que calgui.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.