Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.810 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.810

Una vida aturada

Carla Amorós Teruel 3ème G Lycée Comte de Foix 3 de desembre del 2020 Lectura: 1 min · 643 caràcters

Tot va començar arran de l’accident de cotxe que vam tenir l’any passat. La mare, el pare, la germana i jo anàvem a casa l’àvia, com cada diumenge i, sense saber com, em vaig despertar a l’hospital. No em podia moure, ni parlar. Sentia el que em deien, però no podia obrir els ulls, ni somriure, ni agafar la mà de la mare que seia al meu costat explicant-me el seu dia i com li agradaria que em despertés. Em sentia molt frustrada, impotent, perquè volia riure quan el pare m’explicava els seus millors acudits. També volia plorar, però no em queia ni una llàgrima. Només volia dir-los que tot aniria bé i que faltava poc perquè em despertés.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats