–No tens res més interessant a fer que venir a visitar-me? –li va preguntar el nen. –Què dius, tu, ara, mai he vingut a veure’t –va considerar ella. –Sí, sí que has vingut. La primera vegada vas vindre per la meva àvia, després per la meva mare i l’altre dia pel meu amic en Bernard. No te’n recordes? –He vist tantes cares, he conegut tanta gent i tinc tants anys que ja no diferencio entre el dol, la il·lusió i la por –li va detallar amb veu apagada. –I com et dius criatureta? –Em dic Albert i no soc una criatura, que ja tinc onze anys! –va replicar mig ofès. –Albert…, em sap greu, però ja és l’hora. Et vols acomiadar d’algú?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.