Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.245 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.245

Una vida sense tu

Andrea Durán 3r A C.E. MARÍA MOLINER 4 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 633 caràcters

No recordo exactament aquell dia, començo a intentar recordar alguna cosa i em veig corrent per aquell carrer. Jo sabia que alguna cosa dolenta m’anava a passar, era un dia gris i plujós, quan vaig arribar al lloc. La vaig veure amb els ulls plorosos, estaven els seus
germans envoltant-la, solament amb aquelles quatre paraules, els meus ulls es van desbordar de llàgrimes, el meu cor va començar a bategar més ràpid del normal i no podia
fer-hi res, ni tan sols parlar, estava bloquejada. Sabia que des d’aquell instant les nostres vides canviarien per complet. Encara avui, des de tan lluny, ell em segueix ensenyant moltes coses.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats