Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 1.059 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.059

Va ser bonic mentre va durar

Cristo Albino 1ère Electrot. LYCÉE COMTE DE FOIX 15 de març del 2013 Lectura: 1 min · 641 caràcters

M’agradava marxar abans que elles es despertessin. Em posava la roba: camisa, pantalons, anorac i sabates. Sempre portava una nota que els deixava sobre el llit sense despertar-les on deia: “Va ser bonic mentre va durar.” Però un dia em vaig despertar i amb la llum del dia vaig notar que aquella noia no m’era estra-nya. Era molt bonica, tenia els cabells llargs, un somriure perfecte i un cos impressionant. Li vaig demanar el seu nom i em va respondre que si la coneixia no calia que l’hi demanés. Llavors vaig recordar que era aquella noia tan bonica i perfecta que sempre havia somiat. Però va durar ben poc perquè de seguida va marxar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats