Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.533 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.533

Valorar

Mariona Espinosa Muñoz 4t B COL·LEGI MARE JANER 14 de març del 2020 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Mai no m’he parat a pensar en tot el que tinc, és més, sempre penso en allò que em falta, en el que no tinc i que m’agradaria tenir. Diuen que com més tens més vols i més desitges. Tractem les persones de manera diferent segons si ho tenen tot o no tenen res, encara que ho neguem. Vivim en una societat superficial, en la qual ens oblidem de donar importància al que realment importa. En la qual ens donem a persones que no farien el mateix i oblidem a aquelles que sempre han estat a la nostra vora, fent-nos costat. Queda’t amb els petits detalls que marquen la diferència: moments inoblidables, persones meravelloses, experiències…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats