Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.333 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.333

Verí

Dani Jui Alcolea 4t A Col·legi Mare Janer 28 de desembre del 2021 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Dani Jui Alcolea_4t A Col·legi Mare Janer
Enmig de la selva. Perdut. Amb dos forats a l’avantbraç per ficar-me on no toca. Faig un torniquet. La ferida empitjora ràpidament. Ja és massa tard. No em fa gaire mal. Però sento com, a poc a poc, em va cremant per dins. Començo a estar marejat. Estic més feble. M’assec. No noto les cames. Van passant els minuts, que semblen hores. Penso en el meu fill i la meva dona. Recordo els bons moments. Intento resistir. Desesperat, miro al cel. Se m’acaba el temps. Provo d’aixecar-me. Fracàs. Ja no puc més. Respiro profundament. El ulls em pesen. L’únic que em queda és esperar. Tot el que he viscut aquests anys s’esborra en pocs segons.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats