Sortia de l’escola amb l’alegria desbordada. La mare esperava al carrer. Parlava amb les amigues. Me n’adonava que la vida era meravellosa. Han passat uns anys i veig que la vida no és així. Em sento aclaparada. A l’escola suspenc; els amics em deixen de banda; la família em critica. Tot sembla que dona voltes. Ara, la selectivitat. Aprovo, no . No sé cap a on estic anant. Trobar treball és esgotador. A cada empresa on sol·licito feina em miren amb menyspreu. El meu marit no és a casa. Els meus fills són una salvació. Són el que em fa subsistir en aquesta vida. Però, quan creixin, m’ignoraran. M’espanto. Només era un somni.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.