És trist mirar al carrer i veure que la tecnologia s’ha menjat la humanitat. Ja no som persones, som perfils. Més trist és pensar que a la meva edat, sent tan jove, trobi a faltar nens pujats als arbres, pelant-se els genolls al carrer; ara els trobes de morros a una pantalla parlant amb els seus nous 1.247 millors amics. Què ha passat? En quin moment hem perdut el control de la nostra evolució i l’hem venut a canvi de reconeixement social? Trobo a faltar les persones, la racionalitat, la inventiva i la creativitat que ens definia com a persones. Però més dur és acceptar que, potser, aquesta vida se’ns fa feixuga. Vides prefabricades.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.