Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 503 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 503

Vidre i sospirs

Azahar Marqués 2n B batx. INSTITUT ESPANYOL 4 de febrer del 2012 Lectura: 1 min · 636 caràcters

Està plovent. Estic a casa amb la meva germana bessona. Les joguines ja no ens diverteixen, n’estem avorrides. Anem a la finestra. Deixem anar una mica d’aire, com un sospir. El vidre es bafa. L’observem i en uns segons, torna a ser com abans. Ho tornem a fer, exhalem cap al vidre. Amb un dit faig una ratlla, després una altra, i sense voler ha sortit una creu, ara un vaixell. Inventem una història de pirates. Més tard, al llit, miro cap a la finestra, no plou. El meu únic desig és que torni a ploure per poder utilitzar un altre cop la imaginació i crear una altra història, amb la millor companyia, la de la meva germana bessona.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats