Les sis, ja sé què em toca. Com tots els altres nois, surto del llit i avancem en fila. Un robot ens controla. Agafo la meva roba i vaig a esmorzar. Tinc tanta gana! En aquest lloc tan estrany, on estem al servei dels robots, només mengem al matí. A la mínima que no fem el que ens demanen, cop de bastó! Ara, amb l’estómac ple, recordo el que va passar. Fa un mes, ens van separar dels nostres pares i ens van tancar aquí. No pot ser, estava tan despistada que no he sentit la campana. Ara em castigaran, ja veig el robot brandant el bastó. Es dirigeix cap a mi i l’aixeca quan de sobte em desperto, cridant. Uf! Només ha estat un somni…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.