Estava sola a casa, mirant una pel·lícula de les que fan posar-te els pèls de punta. Tractava del major assassí de la història. Estava terroritzada. De cop sento una fressa, algú havia entrat a casa. Pujo a la planta superior, on només hi ha dos portes, dos possibilitats. Obro la més propera, no hi ha ningú. Em dirigeixo a la següent i res. Torno a escoltar aquell soroll, ara a baix; em poso més nerviosa, les mans em tremolen. Baixo, veig una ombra fosca al fons de la sala, em sembla familiar, és l’assassí de la pel·lícula. S’apropa, intento fugir, és inútil, no tinc escapatòria, alça la mà per matar-me i una veu diu: repetim escena!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.