La vida comença amb plors i ganyotes i desgraciadament, no se sap com s’acabarà. Tothom ha d’aprendre a viure amb la incertesa. Hi ha gent que creu que morir és quelcom negatiu. És normal, però potser no és tan perjudicial com pensem. Per als familiars resulta molt dolorós. Però, per al difunt? Algú sap com es trobava? Li agradava com es veia? Se sentia sol? Estava satisfet d’estar en aquest món? En realitat, això només ho sap ell.
De vegades, penso que és l’únic fet que ens allibera del sofriment. Estigui on estigui, el finat. Ens acompanyi o no. El més probable és que es trobi molt millor.
Així és la vida. Un desgavell d’emocions.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.