Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.859 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.859

Whaterver it is, take me home

Alba Sánchez Gea 3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp 28 de desembre del 2020 Lectura: 1 min · 643 caràcters

Alba Sánchez Gea_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Mirava la vida des d’una trista finestra, pensant en un passat turmentós, però en un present desastrós. Mai més seria feliç després del que havia viscut, del que ja no podria viure més i del que mai arribaria a viure. Tothom li repetia que la felicitat no és pretendre que tot estigui bé, sinó que és arribar a ser feliç independentment del que t’hagi passat. Va cridar, rebent la resposta del seu eco. I allà estava, deixant escapar la seva vida sense forces, recordant aquella frase que un dia el seu avi li va dir: “Això és la nostàlgia, descobrir que les coses que abans creies que no eren felicitat, sí que ho eren.” I es va deixar caure.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats