La mort de la meva àvia em va afectar molt, tenia molta confiança amb ella. Aquell estiu al seu costat va ser el millor, sobretot quan estàvem totes dues soles a la vorera de la platja i em va dir:
– Via, tinc un secret que vull que sàpigues, t’estimo més que a ningú́ al món. – M’estimes fins i tot més que a l’August? – També́ l’estimo molt però ell ja té́ molts àngels Via i vull que els àngels sàpiguen que em tens a mi, també́ vull que sàpigues que ets la mé́s important, per a mi ets… Per a mi ho ets tot. Després d’aquell fantàstic dia amb l’à̀via, una setmana després ens van trucar des de l’hospital que la meva à̀via havia mort.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.