IZAN NATAIO MALE_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

Un dia un lladre es va colar en unes instal·lacions molt estranyes. Va estar mirant-les durant una estona i va entrar-hi. Hi havia uns espècimens molt estranys. Quan va encendre el llum, es va trobar que eren aranyes, però que tenien un color i una forma estranya. Semblaven monstres! El lladre es va quedar paralitzat i quan se’n va adonar ja tenia una de les aranyes al cap. Es va espantar molt i va començar a pegar-se al cap i l’aranya el va mossegar. Sorprenentment, l’home es va sentir molt bé i, de sobte, es va posar a volar. Aleshores, li van venir tots els mals i es va convertir en una espècie d’aranya.  Els poders no sempre són bons!

ERIC TRULLA SÁNCHEZ_3r B EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

Una vegada hi havia una cega i un mut que eren d’un poble petit que es deia Grandia. Era un poble on vivien persones diferents, que tenien diversitat funcional. Un dia, la cega va anar al llac més gran de la zona, que era el més perillós. A ella li era igual, ja que s’hi va posar tan tranquil·la. No va veure el cocodril que s’apropava a ella. Va passar un mut que estava a prop i ho va veure, però no sabia com avisar-la. Aleshores es va apressar per salvar-la amb la seva barca. La va portar a un lloc segur i a la seva manera es van entendre i van parlar molt. Es van fer molt amics i fruit d’aquest amor van

Syasser Chennoufi_3ème D Lycée Comte de Foix

Aquest hivern amb el meu amic Hugo vam anar als Alps francesos, vam decidir anar-hi per pujar el Montblanc. Quan vam arribar, vam pujar al telefèric i vam començar la nostra ruta per a l’ascensió. Abans, però, vam mirar la meteorologia i indicava bon temps. En arribar a dalt no hi vèiem gaire bé per la boira, però vam seguir. Al cap d’una bona estona, el temps es va tornar boig, no podíem fer ni un pas més. Vam trobar una cova i ens vam refugiar, vam passar-hi la nit i quan em vaig llevar, vaig veure l’Hugo mort, devorat per un animal, suposo… tenia por i vaig notar una saliva que m’envoltava el cap i una ombra immensa darrere meu.

Joana Desire Libera Herrera _3r D Lycée Comte de Foix

Avui em faig la pregunta del milió; et trobo a faltar? M’ho vaig preguntar per diferents raons. Avui he començat les classes. Quan vaig entrar a l’aula em va semblar veure’t assegut al costat de l’únic lloc lliure de la sala, però solament era algú amb les mateixes faccions. A la nit em va semblar veure’t a la lluna, però era la meva imaginació traint-me una vegada més amb la teva presència, fent-me creure que era més que un simple pensament. Brindo per tot el que vam ser que ser i que no tornarem a ser, ja que ara som estranys, estranys amb records, però estranys. La meva conclusió és que sí que et trobo a faltar. Ara et demano, eres tu?

Sofía Cendón de Pedro_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

El cel ha canviat. Ara es veu molt diferent, els núvols semblen haver estat pintats i la vegetació s’abraça. Quines històries t’inventes, Víctor! Quan jo era jove, era com tu. Els arbres em parlaven. Deien que el món acabaria sent l’escenari d’un teatre. Cada dia, la natura s’assembla més a nosaltres, vol aparentar el que no és. Com a les xarxes socials. El màxim “m’agrada” en una publicació. Esforçar-nos per la persona especial, esperant un tren al mig del desert. Hem de ser la flor acolorida, la més bonica i brillant envoltada del mal, lluitant contra la por, comentaris que volen acabar amb la boleta de llum de la nostra foscor.

Naran Casamajor Anaya_3r B Col·legi Sant Ermengol

Saps què? Avui he anat a collir rovellons, com la vegada que ens vam perdre al bosc. Te’n recordes? El sol m’ha tocat a la cara i no se m’ha escapat cap bolet. Com que sé que t’agraden tant, et sembla que els faci per sopar? Sí, ja sé que m’estic mirant massa al mirall, però que sàpigues que ho faig perquè en les arrugues s’hi veuen reflectits tots els moments que he passat amb tu. Cadascú té la seva pròpia història. Una història que hem construït plegats. Tens fred? Jo, una mica. Vull que estiguis més abrigat i que, com a mínim, em miris amb un somriure cada vegada que et parlo. Crec que demà canviaré la teva fotografia del marc.

Adriana Rosa Sanz  Alegria_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dissabte d’estiu, vaig viure una història màgica amb la meva millor amiga i la bola dels desitjos. El dia en concret, a part de ser avorrit i tediós, vaig tenir la idea d’escriure-li perquè anéssim a la pista de bitlles per jugar una estona. Estàvem prenent alguna cosa i quan va ser el meu torn vaig agafar la bola rosa per jugar i, de sobte, va sortir una veu tenor de dintre i ens va alegrar la vida amb molts regals de molts tipus: petits, grans, de diferents colors, embolicats amb paper, mixtos per a mi i la meva amiga. Des de llavors cada dissabte d’estiu hi anem totes dues per veure si tornem a trobar la màgica bola rosa.