SOFÍA CENDÓN DE PEDRO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
El cel ha canviat. Ara es veu molt diferent, els núvols semblen haver estat pintats i la vegetació s’abraça. Quines històries t’inventes, Víctor! Quan jo era jove, era com tu. Els arbres em parlaven. Deien que el món acabaria sent l’escenari d’un teatre. Cada dia, la natura s’assembla més a nosaltres, vol aparentar el que no és. Com a les xarxes socials. El màxim “m’agrada” en una publicació. Esforçar-nos per la persona especial, esperant un tren al mig del desert. Hem de ser la flor acolorida, la més bonica i brillant envoltada del mal, lluitant contra la por, comentaris que volen acabar amb la boleta de llum de la nostra foscor.