Mes: març de 2024

Abril Gómez Roca_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’amor, què és? Un sentiment, una atracció o una diversió… Doncs per a ella l’amor era vida, quelcom més que el físic d’una persona; la seva manera de ser, de pensar… Era l’única de la seva colla que pensava això; les altres pensaven que deia ximpleries; fins i tot, se’n van allunyar. Dos anys després, es van trobar. Les noies li van explicar que no havien tingut gaire sort i li van donar tota la raó. A una, li havien trencat el cor; a l’altra, l’havien enganyada… Ella els va dir: “L’amor perfecte no existeix; el que és perfecte esdevé avorrit. Doneu-vos temps per conèixer bé la persona i sabreu si voleu passar els dies amb ella”.

Ana Gómez Simón_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic llesta. He de confessar una cosa: tinc catorze anys i no sé nedar. És vergonyós, però és veritat. Quan era petita deia que no estava preparada i anava creixent dient que no m’hi veia amb cor. Crec que la gent diu que no perquè té por de dir que sí. Vols anar a la platja? Sí, no sé nedar, però és un bon moment per aprendre’n. Vols viatjar? Sí, em fan por els avions, però visitaré llocs magnífics. Vols saltar? Sí, tinc por de trencar-me una cama, però hauré volat almenys un segon. Així que, sí, estic llesta. Llesta per nedar, per fer bogeries, per gaudir, perquè el sí és la vida. Digue’m que sí i acompanya’m en aquesta aventura.

Adrià Álvarez Villasevil_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sempre preguntaves amb ganes i esperança si podies escoltar música a classe per fer un treball o motivar-te, però sempre sabies la resposta. Mai no entenien els professors que les paraules de les músiques a vegades poden arribar-te al cor i fer-te sentir important, content o feliç. Sempre que ens deien que no era com si el món se’ns caigués a sobre perquè un minut de música significava deu de classe, però el dia que em diguessin que sí estaria content. I el dia va arribar: era a classe de socials, amb l’única profe que entén que escoltar música fa feliç. Segurament si jo fos profe faria el possible per ells perquè s’ho mereixen.

TXELL PÉREZ LEÓN_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Caus, caus molt al fons, on la llum no arriba i els sentiments no s’escolten. Estàs sol. Busques recolzar-te en algú, però recordes que no hi ha ningú. Necessites ajuda i no la trobes. Plores, crides, intentes sortir, però la ferida no es tanca, estàs atrapat. La depressió se t’empassa, et tornes boig, perds el nord, vols acabar, però quelcom et fa continuar. No saps què fer. El món gira i tens ganes de cridar. Et canses, t’avorreixes i et mantens callat com si les paraules s’acabessin. Ja no vols res. I és, doncs, quan la ferida es tanca, que t’adones que els mots realment s’han acabat. Tot s’acaba. Quan arribes al punt final és tard.

Angélina Tasset Loriou_3ème D Lycée Comte de Foix

Són les 6.45 h, és l’hora de llevar-se per anar a fer surf. Sí, faig surf des de petita. Em llevo molt d’hora per anar a veure la sortida del sol amb el meu millor amic. Vaig a la platja, estic a 10 minuts caminant. Quan hi arribo amb la meva taula de surf a la mà, el meu millor amic ja ha arribat. Avui les onades són molt grans i impressionants. Després de veure la sortida del sol, amb el meu millor amic comencem a surfejar. Hem passat tot el dia surfejant i a les 20 h uns amics s’hi han afegit i hem menjat pizzes davant la posta de sol. Després hem fet foc de llenya i hem menjat marshmallow al voltant del foc mentre cantàvem.

Eric Manubens Aleix_3D Lycée Comte de Foix

Acabava de començar l’hivern i amb ell els dies de neu i d’esquí. Jo ja estava preparat i vestit a les 6.30 del matí. Tenia esquís nous, botes noves, pals nous… Quan vaig arribar, vaig saludar tots els meus amics i vam anar directes cap a l’snow park. A la primera ronda vaig anar als salts vermells, per escalfar una mica. A la segona ronda també vaig anar als vermells, però aquesta vegada amb trucs, al primer un japan i al segon un 360. A la tercera ronda vaig decidir anar als negres. Confiat vaig tirar-me i al primer salt vaig veure que no aterrava, estava volant! I quan em vaig despertar estava en una llitera cap a l’hospital.

Kiara Aleix MArsa_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Primer dia d’insti, ets nou, fas amics, comences a parlar amb ells i t’assabentes d’un munt de xafarderies: “que si en Pepito està amb la Manola”, “que si van veure una parella al pati que abans s’odiava”… Al final del dia arribes a casa i fas una trucada a les teves antigues companyes. Els ho expliques i elles també t’expliquen coses. Acabes el dia. Quin munt d’embolics! L’endemà tornes al mateix lloc, però tot ha canviat. El Pepito ja no està amb la Manola. Parles amb un i et diu ja no sent el mateix, parles amb l’altra i et diu que està bé. Després venen els amics del Pepito i et diuen que ell està penjat de tu. Tot canvia.

IAN LÓPEZ PÉREZ_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Jo no hi era, però em van explicar que un nen, que seria un gran jugador d’un dels millors equips de futbol de la selecció anglesa, va començar sent molt humil, que millorava a poc a poc. Fins que un dia va decidir fer un canvi i aquell caràcter de persona bona es va convertir en dolent. Criticava tothom i els insultava. Els seus pares estaven en contra d’aquella nova persona en què s’havia convertit. El nen, ja jove, va marxar de casa per gaudir ell sol dels seus guanys. Vivia menyspreant tothom. Va seguir jugant durant anys, però va arribar el moment de la seva decadència i aviat es va trobar sense un duro i vivint al carrer.

Martí Pereiro_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan sortia de casa anant cap a la parada de bus vaig veure un grup d’adolescents de la meva edat. Vaig buscar el mòbil a la meva motxilla per passar desapercebuda en passar davant d’ells. Per molt que vaig buscar, no el vaig trobar. M’havia deixat el mòbil a casa. Tenia dues opcions: tornar a casa pel mòbil i arribar a última hora o passar ràpidament davant del grup i agafar el bus per no fer tard. Vaig decidir agafar el bus. Quan m’apropava més a la colla el cor se m’accelerava. Després d’avançar el grup vaig sospirar i vaig pensar en dues coses: no pots deixar que la vergonya et guanyi i si penses en el pitjor sempre tindràs por.

Iker Ordóñez_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

El Felip, el crupier, em va comentar que tenia molta sort mentre repartia de nou les cartes. Sí, estava guanyant molts diners. Tenia molta sort… o potser no? La veritat és que tenia moltes cartes sota la màniga de la jaqueta. Quan em passava les cartes mirava les que m’interessaven, i les que no, a la màniga. Guanyava i guanyava. Però el Felip se’n va adonar. Vaig espantar-me: i si m’enxampaven? I si em mataven? Vaig intentar fugir. Tothom em perseguia: els jugadors, el Felip, l’agent de seguretat… Vaig demanar perdó, intentava explicar-los que els diners eren per a la meva àvia. De sobte, una pedra. Vaig tancar els ulls i en obrir-los…

Gaël Martin Serrano_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em sento seguit, uns cotxes de color negre van pel mateix camí que jo mitja hora i el pitjor és que estic en reserva. Acabo de veure un cartell on hi diu que d’aquí dues hores hi ha una gasolinera. Estic a dos-cents quilòmetres de la gasolinera i els cotxes segueixen darrere meu. Acabo de fer provisió de la gasolina i els cotxes se n’havien anat per un altre camí, ja estic una mica més tranquil. Tinc moltíssima gana, i el millor és que acabo de veure un cartell molt gran on hi deia que d’aquí tres quilòmetres hi ha un KFC, i justament és el meu restaurant de menjar ràpid preferit, el millor és que els he despistat i ara ja puc menjar en pau.

Ian Guitard_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El Camp Nou brillava. Sentia el soroll dels aficionats cridant pel millor club.  El xiulet de l’àrbitre va marcar l’inici del partit i els jugadors blaugrana van sortir. Era un partit igualat, però Messi va arribar al minut 70, un xut potent de Messi va arribar a la porteria i va fer que el Camp Nou cridés. Els aficionats saltaven de les seves cadires, fent tremolar l’estadi amb els seus crits. Finalment, el final va arribar amb la victòria del Barça. Els jugadors es van abraçar, somrients i plens d’alegria. Aquell partit va quedar gravat a la memòria de tots els aficionats del Barça. Un cop més es demostra quin és el millor equip.

Isaac Garcia_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Què és un títol? Un títol pot ser res, pot ser-ho tot, no és necessari que expliqui alguna cosa, però pot explicar-ho tot. És el començament d’una història, però també el final. Un títol pot estar seguit d’una coma, d’un espai, de dos punts, etcètera. Un títol pot ser de tots els colors existents, de diferents mides, més gruixut, més prim, que mai serà discriminat. El títol destaca per sobre de la resta gràcies a la seva diferència, sempre serà el primer a ser llegit, però el que és segur és que gràcies al títol sempre tindràs una ensenyança. Aquesta ensenyança pot variar, però si no n’hi ha, res no té sentit, absolutament res.

Francisco de Sousa_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava fent el meu entrenament de matinada, passejant pel parc quan, de sobte, vaig veure dos nens jugant al gronxador. El que estava gronxant el seu company va empènyer-lo de mala manera i el nen va sortir disparat cap a l’espai. El nen va arribar a Mart, on va conèixer nombrosos extraterrestres que li van ensenyar el seu idioma i el van honorar amb el títol de l’elegit… L’elegit va haver de vèncer els enemics del costat obscur liderat per Mdara Uchiha i els seus comandants del mal. Al costat del bé hi havia l’elegit amb els seus nous amics que havia conegut a l’espai. El combat va ser destructiu i va ocasionar molts accidents i morts.

JOEL ALEJANDRO LEITAO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

“Saps? Aquí, l’altre dia el cel tenia un aspecte de pel·lícula”, li dic. “Els núvols que hi havia eren més blancs que mai i els vaig observar estirat al terra del meu jardí, entre les flors, posant-los noms com si fossin objectes, com feia amb tu. M’estaràs sentint?” Penso en veu alta, sabent que no em pots respondre, però que m’escoltes des d’on sigui que estàs. M’aixeco i me’n vaig, deixant enrere la tomba del meu millor amic, però no m’oblido de deixar-li les seves flors preferides, aquelles que em fan pensar que ell segueix aquí: les margarides i els clavells.

NACHO RIESTRA TORREJON_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Al David li va arribar un correu: era del Real Madrid i deia que el volia fitxar. Va fer les proves i ja podia jugar. La temporada amb el nou fitxatge estava sent la desitjada per qualsevol club. Van guanyar gairebé tots els partits menys la Champions. Va ser un partit molt complicat i marcat per un accident que li canviaria la vida. Es va submergir en un coma que va durar un any sencer. Finalment, la seva vida es va apagar sense arribar a ser una llegenda, que era allò que sempre havia somiat.

DIEGO ARNAU MARQUES DE JESUS_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre m’estressava quan jugava a futbol. Als entrenaments i partits el meu cor bategava molt fort. No podia fer les coses bé, tot em sortia malament. Arribava a casa molt trist sense ganes de fer res. Els meus pares sempre m’ajudaven. Em deien que havia de jugar amb tranquil·litat i calma. Tot va canviar de sobte, quan un dia els entrenadors van parlar amb mi, em van transmetre la seva confiança. Llavors vaig pensar en el que em van dir els meus pares i des d’aquell dia vaig jugar com jo sé, bé i amb confiança en el meu posicionament de central. Ho faig molt bé. I em sento molt orgullós perquè ara quan jugo represento un gran país!

NIL FRANCESCHI BARNIOL_3ème  D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un matí assolellat els Ianquis de Nova York tenien un partit a l’altra punta dels Estats Units. Tenien l’avió a les 11.00 h. Cap a les 12.00 h l’avió s’estavella, a dues hores d’arribar a la destinació. Alguns sobreviuen, però els dies passen i les subsistències s’acaben. Fins que la gana obliga i decideixen menjar-se els morts. Es troben en plena muntanya amb llops, ossos, tempestes i boira. Quan ja no els queda força per sobreviure, un helicòpter els rescata. Quan va arribar els supervivents van cridar d’alegria, no s’ho podien creure. El doctor va baixar ràpidament i va examinar-los, estaven molt ferits, però la seva vida no perillava.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.