Dia: 11 de març de 2024

Emma do Paço Coscolloa_3r A COL·LEGI MARE JANER

Quan ets a casa, tot és tranquil, no hi ha preocupacions ni decepcions. Tot i això, a vegades millorar costa tant que fa por. Quan rumies massa, és difícil escapar de les cabòries. A les estances hi ha records que és millor esborrar i en la teva habitació els pensaments ho inunden tot. Quan surts de casa, el voltant pot ser desconegut i perillós, la gent arriba a fer mal. Tant de bo trobés algú que entengués com em sento amb només mirar la meva expressió. I tot i així, si la pogués trobar, encara tindria angoixa de fer alguna cosa malament. De tant en tant, sempre va bé agafar un avió i acabar fugint de casa, de la teva llar.

Nerea de Pablo_3r A COL·LEGI MARE JANER

Recordo quan érem petits. Recordo que mai estàvem junts, sense divertir-nos, sense parlar-nos i sense mirar-nos. Un dia ens van posar junts a classe i vam creuar mirades. Des d’aquell dia vam començar a parlar i vam veure que els nostres gustos eren molt similars. Quedàvem a les tardes, caps de setmana, sempre que podíem. Vam anar acabant de créixer junts, de l’escola a la universitat, i de la universitat a una casa. Tota la meva vida al teu costat ha canviat. Un dia vaig anar a veure’t a la feina. No m’ho podia creure. Vaig veure que no era l’única en la relació. M’he promès oblidar-ho tot. Tota la meva vida ha estat un error.