Anem de pitjor en pitjor

Noa Diaz Fernández_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic asseguda a la meva cadira escoltant el discurset d’aquests pares. Em criden per un mal comportament del seu fill que, segons ells, és un noi excel·lent. Desconnecto de la conversa, perquè aquestes paraules em recorden les escridassades que rebia dels meus pares en arribar de l’escola quan no havia tret bones notes. Em deien que no era prou bona. Sento els pares que em diuen el mateix i continuen cridant-me. Ara, clarament, és més fàcil renyar l’ensenyant que assumir el rol de pare i, fins i tot, que s’està fracassant. Vull que marxin, n’estic farta, i tinc ganes d’anar-me’n ja, que he quedat per anar a jugar al parxís.

9
6

Penediment

Leire Soares Rodrigues_3éme H LYCÉE COMTE DE FOIX

Perdona’m, filla. Sento haver-te deixat marxar tan jove. Sento haver-te aixecat la mà i fer que marxis de casa i abandonis l’escola. Perdona’m per creure’m el teu germà en lloc d’escoltar-te. Pensava que el millor era apallissar-te, perquè n’aprenguessis. Sento el meu caràcter i haver-te fet mal. Sento haver-te obligat a casar-te tan jove. Després d’enviar-te a l’hospital, he volgut tornar-te a veure per demanar-te perdó. Perdó per no estar amb tu tots els moments. Ara em trobo sota la pluja recordant tot el que t’he fet, abraçat a un tros de marbre amb el teu nom gravat i una foto acompanyada de flors. He fet tard.

477
6